Ser mag no és cap tonteria

Les reflexions d'un jove al qui li encanta la màgia

Quan tens 8 anys, el primer que se't ve a la ment no és ser mag, així que em podria dir afortunat. Amb aquesta edat estava molt involucrat en la màgia, un món molt interessant. La màgia no són només trucs sense sentit, amb alguna trampa amagada, sinó uns trucs amb desig al seu interior. Quan vaig créixer em vaig involucrar cada vegada més en aquest gran món i cada vegada m'interessava molt més. En principi només feia màgia als amics, per diversió. L'any 2011 vaig fer un concurs de talents en el meu col·legi amb el pensament de passar-m'ho bé, però és que a més vaig guanyar fent el que millor se'm donava, la màgia. A partir d'aquest concurs vaig començar el meu petit gran ofici. Vaig fer un altre concurs de talents a Saragossa, concretament al barri de Sant Josep, i el vaig guanyar davant de persones que no coneixia de res, amb l'excepció de la meva mare. Més endavant vaig fer dues o tres exhibicions benèfiques per tal de recaptar diners; aquests diners després anaven pels nens més necessitats. Aquestes exhibicions em van fer sentir viu, perquè en veure la cara de felicitat dels nens se m'omplia la cara de llàgrimes. Al maig em van caure pluges de petits contractes per a comunions, batejos i aniversaris, i jo no vaig voler recaptar ni un euro, perquè, com he dit abans, ho feia i ho faig per una única raó, la diversió: la meva i la dels nens. Ara vaig fent petits espectacles per a amics, i estic preparant un espectacle increïble amb una ajudant, us prometo que serà impressionant.

The thoughts of a young boy who loves stage magic

When you are eight years old, the first thing that comes to mind is not being a magician, so I can call myself lucky. At that age I was very involved in magic, a very interesting world. The magic tricks are not just silly things with a hidden trap door, but amazing tricks of the mind and filled with awesomeness. As I grew older I became involved in this great world and every day I became more interested in it. At first for fun, I only performed to friends and then in 2011 I took part in a talent show at my School. Still with the thought of having fun, I was amazed when I won it! I won it doing what I do best - stage magic. From this competition I started my first small job. I performed at another talent show in Zaragoza, in the neighbourhood of San Jose, and I won again, this time in front of an audience who didn't even know who I was (with the exception of my mother). Later I did two or three charity exhibitions to raise money. The money was for children in need. These shows made ​​me feel alive and seeing the happy faces of children filled my face with tears. Many people asked me to do communions, christenings and birthdays, but I did not keep a penny for myself because, as I said before, I did it for one reason – for the fun of both myself and the children. Now I'm doing small shows for friends and I am preparing an incredible show with an assistant - I promise it will be awesome.

,