Reflexions al voltant dels seus jocs, les joguines i la nostra actitud davant d’ells

Quantes vegades algun adult s’haurà preguntat mirant al seu fill o filla, manipulant qualsevol cosa, deixant-la caure, equivocant-se en una o altra peça, intentant entendre un mecanisme...”només està jugant...” I no li haurà donat més importància. Ens ha passat a tots. Però amb una mica més d’atenció i des d’una mirada tranquil·la, podem trobar-nos coses realment sorprenents, sigui quina sigui l’etapa en la que es trobi el nostre petit. Podem veure els seus ulls entusiasmats, la seva concentració, el seu orgull, com va provant una vegada i una altre sense descans, com s’entrega a l’activitat que sigui, en grup o individualment, aïllant-se de la resta...com riu satisfet d’haver-se  ensortit...Estan passant moltes coses, el seu cervell és un bullidor de connexions neurolans. Sí, està jugant. Ni més ni menys!!

Gianni Rodari, destacat escriptor, pedagog, autor del ja clàssic “Gramàtica de la Fantasia” (us el recomano si no l’he llegit), ja va escriure: “els nens tenen una gran capacitat de treball, d’esforç continuat dirigit a una fita: només cal veure com juguen”

Quan comencem a jugar? Podem fer un breu repàs del desenvolupament de l’ésser humà. Aprenem jugant. Jugar és aprendre. Així iniciem des de ben aviat un diàleg amb el que ens envolta. El nadó un bon dia descobreix les seves manetes i les possibilitats que aquestes li ofereixen. Començarà a experimentar amb elles i a tocar objectes que es troben al seu voltant. D’aquesta manera, va integrant sensorialment textures i formes i va treballant l’enfoc i la coordinació. Els resultats són tan interessants que voldrà repetir una i altre vegada. I un bon dia, tractant d’agafar algun objecte massa lluny, zas! Es dóna la volta. S’inicia un univers de noves possibilitats des d’aquesta posició.

El joc es converteix en l’aliat del nadó per apropiar-se del món, per a entendre el seu funcionament.

I arribarem als “terribles dos anys”, terribles?, poder utilitzar el llenguatge i la capacitat de simbolització obrirà extensos horitzons en les seves activitats, que s’enriquiran sense límits gràcies a la desbordant imaginació. Tot és possible, i a partir d’aquí, una pedra “es un cotxe que venia volant i es va trobar amb la princesa, que és aquesta goma d’esborrar, i tu feies veure que eres el dolent que volia agafar-los...”

Dintre de poc, uns anys més, i vindran les regles en jocs més estructurats, on cada un sap què ha de fer i com, on es vigila als que fan trampes i es competeix amb rapidesa, destresa, habilitat física o mental.

Quines joguines van bé? Com podem veure, cada edat és diferent, les seves característiques i necessitats. És bo, com a pares i mares, que anem acompanyant els nostres fills i filles en les seves diferents etapes del desenvolupament.

Per als més petits, sempre tenint en compte que res ens substituirà com a companys de joc, que la nostra presència és imprescindible en els seus primers mesos, les joguines més adients són aquelles que permeten la manipulació, que tenen colors vius, tacte agradable i variat i inclús que puguin fer algun so. Mireu que siguin colors sòlids i no tòxics (a més de les mans, comencem experimentant amb la boca...) No fan falta molts objectes, el nadó té tantes coses a fer, tant a integrar, que poden estar-se hores coordinant les seves manetes amb un peluix.

Per a més endavant recomano joguines que permetin desenvolupar-se en el moviment i iniciar-se en les interaccions, com poden ser les pilotes, la joguina estrella per excel·lència. Comenceu per les grans i tovetes. De la mateixa manera qualsevol material que permeti un joc motor ens pot anar molt bé quan el nostre petit té un o dos anys.

Us recomano, sobre tot per a infants més petits de tres anys, tal i com diu la Yolanda González en el seu llibre “Amar sin miedo a malcriar”, que opteu per joguines senzilles i utilitzeu objectes de la vida quotidiana (ampolles, cartrons, contenidors variats...) “Quant més realista i estructurats estiguin els jocs, més gran serà la imaginació a desenvolupar”.

Les joguines i els jocs per sí mateixos es van sofisticant a mesura que entrem en edats “més escolars”. Començaran a tenir acceptació les joguines d’enginy, estratègies, els encaixos o els jocs de taula de tota la vida. En aquestes edats també veureu que entra amb molta força la televisió i els seus missatges publicitaris per captar als més petits pel consum. Podem negociar aquí, com a adults, tractant de suavitzar aquest impacte, oferint alternatives més “saludables”: jugar nosaltres amb ells, afavorir espais de trobada amb amics, facilitar l’experimentació, el joc a l’exterior, etc..

Per acabar, aquí us deixo una altre frase, aquesta d’A.S Neill, destacat pedagog del segle passat: “els mals de la civilització provenen dels infants que no han jugat prou”.

Així doncs, donem importància al joc, afavorim el joc lúdic i gaudim d’aquests moments màgics amb els nostres petits!