"Graduació d’alumnes d’Educació Infantil EI5" i "Jo som mestra!"

GRADUACIÓ D'ALUMNES D'EDUCACIÓ INFANTIL EI5

Fa uns dies que els alumnes han acabat les classes. Prou deures, exposicions, horaris, obligacions... Aquest moment és un els més esperats per tots els alumnes: les vacances ja són aquí!!

Però hi ha un grup que ho viu d’una manera diferent: els nins i nines de 5 anys deixen enrere una gran etapa de les seves vides, l’Educació Infantil. Fins ara s’han sentit acollits, protegits i estimats, i ara s’enfronten a una etapa desconeguda, amb moltes ganes però, alhora, amb moltes incògnites (qui i com serà la nova mestra, què estudiarem, com estaré amb el nou uniforme...). Pensar en el futur sempre dur records del passat que et fan sentir més intensament.

Durant els darrers dies del curs hi havia molts del nervis, tot havia de sortir perfecte, s’acostava el dia de la seva graduació. Els alumnes de la Xina i d’Espanya (EI5) duien molt de temps preparant el seu gran dia i els feia molta il·lusió demostrar a la família com de gran s’havien fet.

I... el gran dia ja era aquí!  Tots estaven guapíssims i radiants. A la cara se’ls notava la il·lusió, i també la cara de les seves famílies. Tot va sortir perfecte i cadascun dels nins i nines que es van graduar van treure el millor que duien dins (a les actuacions, escoltant els diversos discursos, recollint els diplomes...) i açò es veia en les expressions de les famílies (emocionades, sense paraules, abraçant tothom...).

Tot va anar sobre rodes, especialment gràcies a la participació i la col·laboració de tothom (pares, alumnes, mestres, equip tècnic, direcció...).

Per açò m’agradaria acabar aquestes línies felicitant tots i cadascun dels qui van fer possible aquest esdeveniment tan important per als autèntics protagonistes del dia: els nins i nines.

Hoy os quiero contar

Una historia con final,

Se repite cada año

¿tenéis ganas de escuchar?

Hace dos años

niños, niñas y papás

un poquito temerosos

llegamos a este lugar.

Desde aquel lejano día

hemos ido compartiendo

codo con codo y en silencio

letras, números y muchos sueños.

El verano ya ha llegado

Y el curso ha terminado,

Todos juntos celebramos

Que nos hemos graduado.

Se acabó ir a Infantil,

Ya pasamos a Primaria.

Dejamos atrás este ciclo.

Donde tanto aprendimos y nos divertimos.

Hemos crecido tanto y tanto

que ya es hora de acabar,

de deciros ¡Hasta siempre!

y de dejarnos volar.

Era que era una història molt polida, amb molts de protagonistes...

Pel setembre del 2008 tots junts començàvem una nova etapa a la nostra vida: una escola nova, un nou curs, amics nous, mestres nous, idiomes nous... Tot era nou quan vam començar.

Hi havia nervis, dubtes i pors. Era un món inexplorat que havíem de descobrir plegats: al·lots, famílies i... també els mestres.

Però dia a dia ens vam anar coneixent i vam anar superant els reptes i els obstacles que trobàvem pel camí. Un camí que hem fet junts i del qual ens sentim orgulloses d’haver-hi participat amb la nostra modesta aportació.

Superat el primer any, començàvem un curs nou, amb gairebé els mateixos alumnes i els mateixes mestres. Durant aquest curs el repte de preparar aquests alumnes per al canvi que comporta la Primària i fer nins feliços, que fessin amics, que es divertissin i vinguessin contents a l’escola continuava. Hem treballat molt i hem après coses noves, com ara llegir i submergir-nos en el meravellós món dels llibres; a sumar i restar; a escriure els nostres pensaments, els sentiments o tot el que ens passés pel cap... Ens hem divertit molt aprenent un idioma molt diferent al nostre, el xinès; hem après molt de música, de diferents artistes... I mil coses més que segur ens hem deixat.

Però, bé, des del nostre punt de vista del tot subjectiu i humil, pensam que ho hem aconseguit. Esteim molt orgulloses d’haver format part de les vides del nostres alumnes tot aquest temps. Els veiem grossos i menuts alhora... és un sentiment contradictori: ens fa pena deixar-los anar perquè volin tot sols per la Primària i esteim molt contentes de veure que seran capaços, que estan preparats. Seran capaços de començar la nova etapa amb il·lusió i amb ganes, i esteim convençudes que la superaran amb èxit.

Aquesta història tan polida té un final polit, també... Els 54 protagonistes s’han fet grans i s’han graduat amb molta il·lusió.

De viatjar per l’espai a Júpiter i a Mart i arribar a la Terra per visitar la Xina i Espanya, la tripulació d’aquesta nau fa la seva darrera aturada a l’estació de Primària i s’acomiada d’aquest viatge meravellós dient A REVEURE!!!

JO SOM MESTRA!

En saber que som mestra, la gent sol demanar-me: i què ensenyes?

Quan dic que som tutora de nins i nines d’Infantil… Sovint contesten un Aaaah! tan fat que m’agradaria dir-los:

-   On t’abraçarien joves guapíssims cada dia i et diven que t’estimen?

-   On podries veure cada dia un món d’il·lusions, de gustos i d’opinions?

-   On et dirien cada dia que estàs guapíssima?

-   On més podria guiar en escriure les primeres lletres una mà que potser un dia escrigui un llibre o algun escrit important?

-   On oblidaries les teves penes perquè has d’estar per tantes ferides, cops i cors trencats?

-   On pots conservar millor la joventut de l’ànima que enmig d’un grup que demana constantment que siguis una caixa de sorpreses per mantenir la seva atenció efímera?

-   On podries plorar com una Magdalena perquè s’acaba un any de felices relacions.

EM SENTO GRAN TREBALLANT AMB MENUTS!!!